Huacachina, Nazca, Chauchilla

Aquests dies estem en una zona desèrtica. Avui escric des de Nazca. A Pisco vam conèixer una parella de francesos, la Léna i en Berenger, dues persones genials!! Els anomeno perquè aquests dos dies hem comparit el viatge amb ells. Vam fer la ruta a las Islas Ballestas i al Parc Nacional de Paracas. Uffff, aquest país és brutal per la naturalesa tan impressionant i els recursos que té!! Tots dalt de la barca, amb l'armilla salvavides i tot. Saltàvem per damunt les onades... súper xulo! La primera parada a alta mar la vam fer davant "el candelabro", una figura excavada en una loma rocosa que té forma de canelobre o de cactus segons es miri... Engegar el motor de la barca i cap a fer un tomb per les Islas Ballestas. No s'hi pot accedir a peu, ni trepitjar-les. Estan protegides. Cada 5 anys, especialistes peruans escalen la roca i n'extreuen el guano (excrements de la múltiple varietat d'ocells que hi habiten). Vam poder veure a molts pocs metres pingüins de Humboldt, lleons marins (com dos mascles es barallaven per aconseguir els favors d'una femella), gavines de diverses maneres, uns crancs vermells enormes enganxats a les roques i ocells i més ocells. Precioses les formacions rocoses de les illes.
Després vam fer una ruta pel desert del Parc Natural de Paracas. Preciós: dunes, platges inaccessibles de sorra vermella, silenci,...
Pisco, terra de vins. D'on rep nom la beguda nacional: el pisco. Nosaltres en vam beure una variant, el pisco sour (brevatge fet de suc de raïm, clara d'ou, xarop de goma, gel, suc de llimona i amargo de angostura). Vam optar per anar a la Taberna de Don Jaime on vam ser rebudes -i rebut- amb un "Si el mar fuera vino todos seríamos marino". Unes cerveses Cristal "la auténtica cerveza peruana".
L'endemà carretera cap a Ica des d'on vam agafar un taxi cap a Huacachina. Amb la Léna i en Berenger! Cap a l'aventura. Vam pujar a un carro tubular i vinga a enfilar dunes i baixar-ne dalt del vehicle saltador... el Dragon Khan al costat d'això és com pujar als cavallitus... Impressionant. Enmig de la immesitat del desert, el conductor ens portava al cim d'unes dunes i ens feia llençar avall damunt una taula de surf... fuaaaaaaaaaaaaaaa, quins xiscles les primeres vegades...! Però després ja ens enfilàvem nosaltres mateixes per les dunes per tornar-nos a tirar (i mira que costava molt arribar altre cop al cim de la duna). Una experiència mooolt recomanable. En diuen Sandboard.
I ara a Nazca. Ahir ens vam acomiadar de la Léna i en Berenger. Aquest matí hem sobrevolat les "Líneas de Nazca" amb una avionta de 4 places. Una experiència bonica també!!. Hem pogut divisar les línies (n'hi ha més de 1000) i part de les 300 figures que la gent de la cultura nazca van traçar en un període molt ampli de temps que va de l'any 500 a.C. al 800 d. C. damunt d'un sòl rocós i repelat. Hi ha teories que diuen que primer es van traçar les figures que no pas les línies. Les figures representades són majoritàriament elements relacionats amb la selva: un colibrí, una balena, una mona, un arbre, unes mans, un gos, un lloro, una aranya,... Es veu que les van fer perquè les deitats vegessin que el poble nazca necessitava aigua (és la zona més seca del Perú, on hi plou un dia o dos a l'any).
Estema l'hostal Nazca House. Al costat hi tinc la Nancy, la propietària de l'hostal. Una dona amablíssima, que ens tracta moltíssim bé. Després de dinar visitarem el cementiri inca de Chauchilla. Es veu que hi veurem mòmies autèntiques inques, aquelles que van amb la cabellera i estan lligades amb cordes... Em ve a la ment imatges del còmic de les Aventures de Tintín, concretament el llibre El Temple del Sol. Ah, i també anirem a veure la ceràmica nazca, d'una finura extrema... Ja ho anirem comentant...
I aquesta nit, bus nocturn cap a Arequipa.
Aquest teclat té accents i ces trencades!!! ;-)