28 de juliol del 2010

Cuzco


Com puc explicar tantes coses des de l'última connexió amb tan poca estona.... Bé, en faré un resum general. Un cop a casa, completaré la informació.
Cuzco... què dir de Cuzco... doncs que em va encantar!!!! És la ciutat del Perú on més es deixa notar el sincretisme entre la cultura inca ancestral i el catolicisme imposat pels espanyols. Religions que veneren la pachamama es barregen amb el catolicisme més recarregat... La Plaza de Armas, grandiosa i flanquejada per porxades plenes de cafès, restaurants i botigues. Hi ha un ambient especial: en 20 metres quadrats pots triar llocs i menús ben diferents: des d'un Mc Donalds a senyores que venen menjar pel carrer: olles plenes de sopa, arròs, pollastre... Tot és un contrast! Els carrerons estrets, les esglèsies excessivament ornamentades, la gran vida que hi ha a la nit, tota la cultura que desprèn... Penso que és el lloc del PErú que hem visitat on més es deixa notar el seu passat inca.
Vam visitar els emplaçaments arqueològics de Sacsahuamán, Kenko i Pisac. Vinga a pujar i a baixar escales tallades a la muntanya, a visitar temples i poblats inques. Molt bonics, de debò (tot i així, si els inques s'estima que fossin tan baixets, 1'50 m els homes, 1,45 les dones, com podien pujar aquells ramats d'escales sovint altíssimes? Eren tot cames????). Molt interessants fer-los amb guia. El guia d'ahir fins i tot ens va tocar una cançó amb la seva flauta de pan... tota la baixada de 10 km des de les runes de Pisac al poble de Pisac actual va ser molt mística...
No tinc temps ara per entrar en detalls sobre les runes arqueològiques perquè el temps va passant i encara hem de fer unes quantes gestions abans de marxar cap a la selva: comprar un frontal, uns mitjons fins als genolls, pagar l'excursió (en dòlars la volen!)...
És que aquesta tarda anirem baixant dels 3600 metres cap als 180 metres sobre el nivell del mar. Anirem a Puerto Maldonado i ens endinsarem cap a la selva amb un bot amb motor... I això dels mitjons llargs fins al genoll són perquè es veu que en una de les excursions que farem ens deixaran una espècie de botes d'aigua per caminar pel fang i per evitar alguna possible picada de serp... aix, quina por i quina angúnia..... I el frontal... doncs que farem una sortida nocturna per la selva per veure uns caimans...
Queda pendent el post explicatiu del Machu Picchu... que es mereix moltes línies!!!! Una meravella del món!!!!!!

3 comentaris:

  1. Nena, que ens fas dentetes! Posa't ben amunt els mitjons i les botes que els caimans i les serpotes no vulguin mossegar carn fresca, jejeje... Gràcies per compartir-ho amb naltrus, crack!

    Mònica

    ResponElimina
  2. Al tantu que no quedeu encastrades dintre del fang!. A veure si podeu penjar alguna fotu més, tot i que amb les descripcions que fas un ja es pot fer la idea.
    Salut i a gaudir de la "pacha-mama" y per la nit de la "pacha-tata"
    Carlus-veí

    ResponElimina
  3. guapets!!! Gràcies per escriure! Ja en penjaré de fotos, el que passa és que hauria de disposar de més temps... però ja en veureu ja... I l'experiència per la selva, genial!!!! una abraçada cap a RIudoms!

    ResponElimina